Un nou tractament basat en teràpia cel·lular, un tipus de medicina personalitzada

L’esclerosi múltiple és una malaltia de tipus autoimmunitari en la qual les defenses del cos destrueixen la mielina, una capa de proteïnes i greixos que envolta el teixit nerviós del cervell, el nervi òptic i la medul·la espinal. Aquest desgast de la mielina fa que no es transmetin correctament els estímuls nerviosos i que es produeixin problemes de força, sensibilitat, equilibri o visió.

El tractament, desenvolupat per investigadores de Germans Trias, consisteix en extreure cèl·lules de la sang del pacient mateix, les tracta al laboratori amb vitamina D3 i les introdueix de nou en el malalt. Aquestes cèl·lules, anomenades dendrítiques, han estat reeducades i ajuden a frenar l’atac a la mielina i evitar així la progressió de la malaltia.

“Extraiem les cèl·lules del pacient mitjançant un procés anomenat leucofèresi. Aquesta mostra leucocitària s’envia a la Clínica Universitària de Navarra, on es seleccionen les cèl·lules dendrítiques i es tracten amb la vitamina D3. Un cop tractades i reeducades immunològicament, tornen a Badalona i s’introdueixen en els ganglis cervicals del pacient. En total, cada malalt rep sis dosis en 14 setmanes”, explica la Dra. Cristina Ramo, cap de la Unitat d’Esclerosi Múltiple.

La malaltia encara no té cura, però sí que s’utilitzen tractaments immunosupressors per frenar-ne l’avenç. Tot i que han demostrat tenir eficàcia, a la vegada afecten a la totalitat del sistema immunitari, és a dir, sense discriminar cèl·lules malaltes de sanes, disminuint les defenses protectores del cos. El tractament amb cèl·lules del pacient mateix, per tant, podria tenir menys efectes secundaris i garantir una millor seguretat.

“Hem fet grans progressos en la comprensió de l’EM i de les teràpies cel·lulars. Assajant aquesta aproximació terapèutica en pacients, ens apropem a teràpies immunomodeladores més selectives i amb menys efectes secundaris que, a llarg termini, podrien contribuir potencialment a la remissió de la malaltia”, valora la Dra. Eva Martínez-Cáceres, investigadora principal del grup de recerca en Immunopatologia i cap del Servei d’Immunologia del Laboratori Clínic Metropolitana Nord.

L’EM és la segona causa de discapacitat neurològica en aquesta franja d’edat, d’adults joves, i afecta majoritàriament a les dones. A Europa hi ha unes 500.000 persones diagnosticades, i uns 2,5 milions a nivell mundial, la majoria de les quals entre els 20 i els 40 anys.

Primers passos al 2007

La teràpia es va començar a desenvolupar l’any 2007. En una primera fase, el grup d’investigadores va analitzar el tractament en cultius cel·lulars in vitro (amb cèl·lules de pacients) i en models animals de la malaltia, amb resultats molt positius. Per dur a terme aquests estudis preclínics, van comptar amb el finançament d’agències competitives com ara l’Instituto de Salud Carlos III, la agència AGAUR i fundacions de suport a la recerca com ara La Marató de TV3 o Salud 2000. Els darrers anys del projecte també ha comptat amb el suport d’institucions internacionals, com la belga IWT_TV i la xarxa europea COST (European Cooperation in Science and Technology).

L’any 2016 la teràpia cel·lular desenvolupada a Germans Trias va demostrar que complia tots els requisits per ser assajada en pacients i va ser aprovada per l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios.

Enguany, per tal de dur a terme aquest assaig clínic, els investigadors han obtingut 5.357.032 euros del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (RESTORE, grant agreement No 779316), possibilitant la col·laboració de diversos centres de recerca i empreses de la Unió, entre els quals s’hi troba Germans Trias. 

Anuncis
Publicat dins de Advanced Therapy, Clínica, Divulgació, Investigació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

INFORMACIÓ ÚTIL!

INFORMACIÓ DE SERVEI:

Les consultes externes de la unitat d’esclerosi múltiple tanquen del 16 al 31 d’agost.

Per a urgències que no us pugui resoldre el metge de capçalera: dirigiu-vos al Servei d’urgències del Hospital, us atendrà el neuròleg de guàrdia.

Per altres consultes, escriure al e-mail de la Unitat esclerosimultiplegt@gmail.com . Els correus es respondran per ordre d’urgència durant tot l’agost.

Per demanar informes truqueu a Arxius del Hospital al 93 497 88 11

I RECORDEU, CONTRA L’ONADA DE CALOR:

A casa controleu la temperatura
• Durant el dia, tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol.
• A la nit, obriu les finestres de casa per refrescar-la.
• Estigueu-vos a les estances més fresques.
• Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat). Si no en teniu, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.).
• Refresqueu-vos sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.
• Beveu aigua fresca de forma regular encara que no tingueu set.
• Si teniu animals de companyia, procureu que no s’estiguin al sol i hidrateu-los.

Al carrer
Eviteu el sol directe
• Porteu una gorra o un barret.
• Utilitzeu roba lleugera (cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
• Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
• Porteu aigua i beveu-ne sovint.
• Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
• Eviteu sortir a les hores de més calor i eviteu les activitats físiques intenses.

Al cotxe
• Eviteu viatjar amb cotxe durant les hores de més calor; porteu sempre líquids per hidratar-vos.
• No deixeu mai els nens ni les persones especialment vulnerables a l’interior del vehicle amb les finestres tancades. Tampoc podeu deixar dins el cotxe amb les finestres tancades els animals de companyia.
• Quan feu un viatge llarg, atureu-vos periòdicament per descansar i refrescar-vos.
• Feu una atenció especial als canvis sobtats de temperatura que es produeixen en entrar i sortir del vehicle.

Als àpats
• Feu menjars lleugers, eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories (salses, fregits, arrebossats).
• Preneu aliments rics en aigua (fruites, verdures i hortalisses); us ajudaran a recuperar les sals minerals perdudes per la suor.
• Beveu molta aigua i sucs de fruita al llarg del dia, encara que no tingueu set.
• No prengueu begudes alcohòliques.

Ajudeu

 els altres
Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola
• Mireu de visitar-los un cop al dia.
• Ajudeu-los a seguir aquests consells.
• Si prenen medicació, reviseu amb el seu metge si aquesta pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

Si trobeu alguna persona amb els efectes de la deshidratació
• Aviseu urgentment els serveis mèdics o el 112.
• Traslladeu-la a un indret més fresc.
• Doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la, fins que arribin els professionals de la salut.

Tot l’equip us desitja bones vacances!  

Publicat dins de Assistència, Divulgació, Informació de servei. | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Molt contents amb la 8ª Jornada d’Actualització en EM Barcelonès nord/Maresme

Un any més, molt contents amb el resultat de la 8ª Jornada d’Actualització en EM que vàrem celebrar el passat 28 de juny a la Sala Polivalent d’IGTP.
Amb més d’una seixanta inscrits procedents d’Atenció Primària i altres Hospitals, continuem amb la tendència de participació  constantment ascendent dels darrers 5 anys.

A destacar en aquesta edició, la participació dels alumnes en la discussió de casos i sobre la gran importància que té una anamnesi acurada i una exploració exhaustiva del pacient en atenció primària.

Moltes gràcies a tots els participants!

Publicat dins de Docència i formació, Investigació | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

VIII Jornada d’Actualització en Esclerosi Múltiple Barcelonès Nord i Maresme

El 28 de juny presentem la  VIII edició de la Jornada anual de formació en esclerosi múltiple del Barcelonès Nord/ Maresme.  Aquesta, reuneix a facultatius i professionals procedents de diferents disciplines implicats en la atenció al malalt amb esclerosi múltiple per tal de posar en comú l’actualització del coneixement en aquesta patologia.

En la present edició, el curs va dirigit a metges d’atenció primària (AP), d’urgències d’AP i atenció hospitalària, oftalmòlegs, rehabilitadors, otorinolaringòlegs, metges residents i infermeria de aquestes especialitats, ja que sovint, aquests professionals son els receptors de la primera manifestació clínica d’una persona amb EM.

L’objectiu principal és difondre coneixement per saber diagnosticar el més aviat possible als pacients amb la finalitat de que quan arribin a les Unitats d’esclerosi múltiple ho facin en les millors condicións possibles i no es produeixi un inici tardà del tractament.

Us hi esperem!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

EM-OCIONA’T

l’Associació de Pacients Treball de Vida ens fan arribar aquest cartell de la GALA EM-OCIÓNATE.
Enguany, el lloc escollit és el Teatre Principal de Badalona i el dia, dimecres 30 de maig. A partir de les 20.00h, podrem gaudir d’un seguit d’actuacions musicals que a ningú deixarà indiferent. Us animem a assistir-hi!

Aquest és el segón any que es celebra aquest festival, el qual té com a finalitat recaptar fons per a la recerca en nous tractaments per l’esclerosi múltiple a l’Hospital Germans Trias. http://treballdevida.tmisl.es/acto-de-entrega-de-la-recaptacion-del-festival-emocionate#more-1739

Treball de Vida és una Associació creada per d’un grup de pacients i familiars d’afectats d’esclerosi,  que el febrer de 2016 es va constituir formalment com a associació al Barcelonès Nord i Maresme.
Tenen la seu a Sant Adrià de Besòs, al carrer Joan Fiveller, 11.

Per saber-ne més: http://www.treballdevida.tmisl.es

L’equip només podem afegir: moltes gràcies als organitzadors i als artistes pel vostre esforç i implicació!!, i a la resta, siusplau, no us quedeu a casa aquest dia!!

Us hi esperem!!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Exoesquelets, el futur??

En els darrers anys hem vist com les noves tecnologies s’han anat incorporant a molts aspectes de la nostra vida quotidiana, als processos d’aprenentatge i treball, fins el punt que han modificat de manera irreversible els nostres hàbits i maneres de fer les coses.

En el camp de la salut s’ha desenvolupat l’anomenada “tecnologia de l’assistència o el recolzament”, enfocada a aplicar l’enginyeria i els avenços tecnològics a la millora dels  processos d’assistència i recuperació dels pacients. Aquesta tecnologia vol millorar en molts casos aquests processos existents i també oferir noves alternatives en posar al servei dels professionals de la salut noves eines de recolzament a l’hora d’ bordar el maneig de pacients amb limitacions físiques.

Fa unes setmanes, una empresa amb seu als Estats Units va portar a terme al Servei de Rehabilitació del Hospital Germans Trias una “demo” sobre l’innovador camp dels anomenats “exoesquelets”, (us autoritzat el per la FDA el 2016). En aquesta demo hi van participar pacients de la UEM, que van poder provar el funcionament i les funcionalitats d’aquesta tecnologia amb una sessió de marxa assistida per un exoesquelet robòtic accionat.

Però, què és un “exoesquelet”?  Un exoesquelet (del grec ἔξω, éxō “exterior” i σκελετός, skeletos), és una estructura d’enginyeria robòtica de suport pel cos, que aconsegueix o facilita la mobilitat en pacients amb lesions a nivell vertebral ( fins a la C7). El nom s’inspira en l’esquelet o estructura protectora desenvolupada en la part exterior del cos d’alguns animals, que els hi serveix de protecció i que està adaptat a llurs condicions de vida: mobilitat, creixement, etc.

Al darrera d’aquesta tecnologia hi ha 10 llargs anys d’estudis clínics amb pacients reals, si bé encara queda un llarg camí a recórrer fins que s’arribi a aconseguir un producte prou abastable i d’ús general en els sistemes públics de salut. El camí però, ja s’ha iniciat.

 

(Fotos publicades sota autorització dels participants)

Publicat dins de Assistència, Investigació | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Mengem carn?

Nutrició i esclerosi múltiple III (Proteïnes II)

Anteriorment ja vam parlar d’aplicacions i pàgines web que ajuden a conèixer la quantitat de proteïnes que podem trobar en diferents aliments. En aquest article aprofundirem en el coneixement de les proteïnes d’origen càrnic.

Una ingesta adequada de proteïnes ajudara als afectats d’esclerosi múltiple al manteniment de l’estructura i el tò muscular.
La carn és l’aliment que procedeix dels músculs del cos de molts animals. Els músculs contenen una quantitat de greix variable que pot ser visible o estar difusament infiltrada a les fibres musculars.
Aquest greix en general és ric en àcids grassos saturats i mono insaturats i pobre en àcids grassos poliinsaturats.

La ingesta moderada de pollastre, gall dindi, conill i porcions magres de porc i vedella poden ajudar a portar una dieta baixa en colesterol i greixos saturats. La proporció de fibra muscular i greix depèn de l’espècie animal, de la del seu tipus d’alimentació i de la seva activitat física entre d’altres factors*.
La carn conté entre un 60 i un 80% del seu pes en aigua, (segons el tipus) i a efectes pràctics no conté d’hidrats de carboni.

Els diferents tipus de carns, un cop netes de la fracció de greix visible, contenen proteïnes d’alt valor biològic. Podem veure’n alguns exemples a la taula següent:

 

 

 

 

 

La carn també ens aporta vitamines B12, B1, B6 i niacina, àcid pantotènic, biotina i minerals, entre els quals destaquen el ferro, zinc, seleni, fòsfor, magnesi.
El ferro és fonamental per a la nostra salut, participa en múltiples funcions orgàniques i és l’element principal de la sang. La falta de ferro és causa d’anèmia.

La B12, és fonamental per als processos orgànics en general i per al bon funcionament neurològic en particular. Els afectats d’esclerosi múltiple han de tenir en compte especialment aquest aspecte. En persones que no consumeixen productes d’origen animal, és imprescindible prendre suplements d’aquesta vitamina.

Tots hem sentit a parlar de carns “blanques” o “vermelles”, aquesta distinció es fa segons el seu contingut en mioglobina (proteïna constitutiva del múscul). El “color” de la carn però no afecta al seu valor nutritiu ni a la seva digestibilitat. Les carns vermelles posseeixen un alt contingut en mioglobina, i són més riques en ferro i greixos que les carns blanques. Hem de tenir en compte també que moltes carns vermelles (boví, cavall, i carn de caça) contenen purines (producte de degradació de les proteïnes que contribueixen a la formació d’àcid úric (que s’elimina per l’orina), contraindicats en casos de gota i en cas de risc de malalties cardiovasculars. En contenir una quantitat important de colesterol i àcids grassos saturats es recomana no més d’una ració de carn vermella per setmana.

Les carns blanques (pollastre, gall dindi i conill) contenen pocs greixos i es recomana consumir-les de 2 a 3 racions per setmana, eliminat sempre el greix visible abans de cuinar-les.
Les carns de porc i be es consideren en general blanques o vermelles en funció de si l’animal és jove (xai blanc) o adult (vermella).
Es considera que una ració correcta de carn ha pesar uns 100-125g

Resumim?

• La carn no només constitueixen una important font de proteïnes sinó també de vitamines i minerals essencials per a l’adequat funcionament del nostre organisme.

• En una dieta saludable es recomana el consum de les carns amb menor contingut en greixos així com les porcions més magres i limitar 1 cop per setmana el consum de carns vermelles evitant les porcions amb major contingut de greix.

• Es considera saludable el consum 2 o 3 cops per setmana de carns blanques, amb similar valor nutricional però menys greixos i purines.

Fins aviat!

Dra. Ana M. González Manero. Metge especialista en Neurologia y en Neurofisiologia Clínica, Doctorada en Neurociències i Especialista universitari en Nutrició Humana Bàsica i Clínica.

*Una curiositat! Els animals també són el que mengen! : el porc criat lliure i alimentat amb glans, té un perfil lipídic més cardiosaludable (carn rica en àcids grassos monoinsaturats, en concret àcid oleic), que el porc alimentat amb pinso en granges. Ja el professor Gran Covián es referia al porc ibèric com a “una olivera amb potes”. 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Som el que mengem!

Nutrició i esclerosi múltiple II

Després de parlar d’hidratació continuem…

Les proteïnes (I)
El terme “proteïna” prové del mot grec “proteios” (primordial). Una analogia freqüentment utilitzada és la de anomenar-les com “els maons del cos”.
Encara que des del punt de vista nutricional no són els nutrients que més energia proporcionen, les seves funcions resulten fonamentals per a l’organisme:

Les proteïnes formen part de teixits del cos , són transcendentals en els seus processos de creació, creixement i desenvolupament, i resulten imprescindibles per a la seva reparació  (músculs, tendons, ossos, teixit nerviós, pell, òrgans, etc.). Així per exemple, la queratina forma part de les ungles i dels cabells; el col.lagen es troba en els ossos, cartílags i tendons i l’elastina forma part dels lligaments.

• Així mateix formen part del sistema immunològic (el que coneixem com les “defenses”) de l’organisme.

Transporten oxigen a la sang i teixits del cos i  moltes altres substàncies: greixos, fàrmacs, i tòxics, els quals també eliminen.

• Les proteïnes exerceixen funcions metabòliques fonamentals (moltes hormones, també enzims, o sigui, “catalitzadors” o “mediadors” que intervenen en processos bioquímics, …) i tenen una funció reguladora de múltiples processos orgànics.

Regulen l’entrada a les cèl.lules de substàncies com la glucosa, aminoàcids, neurotransmissors, i intervenen en el transport i assimilació de nutrients.

Els aminoàcids de les proteïnes actuen com a “combustible energètic” quan l’aportació al nostre organisme d’hidrats de carboni i grasses és insuficient per cobrir les necessitats energètiques o s’incrementa notablement la seva despesa provocant-ne el seu dèficit.Per tot això, quan el nostre cos no rep diàriament la quantitat de proteïnes que necessita, les “busca” en els propis teixits, el que significa la destrucció de proteïnes corporals i pèrdua de massa muscular, i en conseqüència el patiment de pèrdua de força, debilitat i fatiga, entre d’altres molèsties, a les quals son especialment sensibles els afectats per l’esclerosi múltiple.

En nens i adolescents un dèficit d’aportació protèica pot provocar retard en el creixement i la maduració corporal.
Generalment també els esportistes requereixen un major consum de proteïnes, que resulten indispensables per a la formació de teixit muscular, la seva conservació i recuperació.

Dosi
L’Organització Mundial de la Salut estableix el consum recomanat de proteïnes per a un adult sa en una quantitat de 0,8 a 1 g per Kg de pes corporal al dia, però en etapes de creixement, embaràs i alletament aquestes necessitats augmenten, si bé en circumstàncies d’augment de necessitats protèiques, es considera recomanable un consum  màxim de 1,5 g per Kg de pes corporal i dia. El nivell adequat de consum protèic per a un nen d’1 any d’edat és d’1.5 g per kg de pes i dia. Després disminueix a 1g/kg de pes/dia al voltant dels 6 anys d’edat.

De tota manera si be hem de procurar que la nostra dieta no sigui deficitària en proteïnes tampoc hem de consumir-les en quantitats superiors a les recomanades. En el cas d’ esportistes o persones que estiguin realitzant exercici físic amb l’objectiu d’augmentar massa muscular no han de superar els 1,5 o 2 g de proteïnes per kg de pes corporal i dia: està demostrat que consum de proteïnes per sobre dels valors recomanats no aconsegueix un augment proporcional de massa muscular, ja que existeix un límit d’absorció diari.

L’excés de consum d’aliments proteics sostingut al llarg del temps  pot tenir conseqüències negatives per a l’organisme, com per exemple, malaltia cardiovascular i obesitat (sobretot si consumim aliments d’origen animal rics en greixos i amb alt valor calòric), problemes hepàtics, renals, i interferència amb l’absorció del calci.

Continua llegint

Publicat dins de Assistència, Clínica, Docència i formació, Investigació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

El nostre cos, una eina de vida!

Nutrició i esclerosi múltiple (I)

En els darrers anys ha anat en augment l’interès general per la nutrició, a l’hora que creixia el coneixement científic sobre aquesta matèria: nombrosos estudis han demostrat bondats i perjudicis de determinades substàncies i aliments així com la seva influència en l’estat de salut de la població en general i també en les malalties: com a factors de risc i també com a part del tractament en moltes patologíes.

En aquest aspecte també els pacients amb esclerosi múltiple demanen recomanacions. En ocasions es senten desorientats, ja que circula abundant informació sobre determinades dietes i consells nutricionals, els quals, en ocasions plantegen dubtes sobre si responen a evidències científiques o si poden resultar perjudicials per a la salut.

Aquí, intentarem respondre a les preguntes més freqüents i donarem recomanacions amb coneixements actualitzats sobre aquest tema, sempre basant-nos en l’evidència científica.

En aquest primer bloc d’articles us parlarem de:

  1. Existeix una dieta especial per a l’esclerosi múltiple?

 2. Quines recomanacions generals haurem de seguir?

 3. Quins són els nutrients i grups d’aliments principals? Descripció i importància. Recomanacions i consells sobre cada grup d’aliments.

 4. Distribució percentual de cada grup d’aliments en la dieta i piràmide d’aliments.

5. Dieta mediterrània: paradigma de dieta saludable, variada i equilibrada.

6. uines formes de preparació són més saludables? Algunes recomanacions i idees de fàcil preparació, saludables i saboroses.

 7. Com puc menjar bò i saludable i evitar l’obesitat? Suggeriments i consells.

8. Com i quins aliments comprar i que aliments evitar.

9.  Aprendre a llegir les etiquetes de valors nutricionals dels aliments comercialitzats.

 10. Falsos mites en nutrició i dietes no recomanables. Informació contrastada i crítica sobre orientacions i missatges referents a la alimentació difosos en diversos mitjans.

Com que la matèria és molt extensa, anirem publicant-la per apartats en successives setmanes.

COMENCEM?

  1. Existeix una dieta “especial” per a esclerosi múltiple?

No està demostrat científicament que existeixi una dieta especial que sigui beneficiosa per a l’esclerosi múltiple. L’alimentació equilibrada i variada, que asseguri una aportació adequada de tots els nutrients necessaris per al nostre organisme, ha de ser la pauta a seguir.

2. Quines recomanacions generals haurem de seguir?

Abans de centrar-nos en l’anàlisi dels nutrients adequats i perjudicials, existeixen una sèrie de recomanacions importants:

.- Abstenció absoluta de tabac, drogues i qualsevol tipus de tòxic.

.- Evitar el consum d’alcohol: és un tòxic, empitjora l’equilibri, la debilitat i la fatiga, pot ocasionar caigudes i   té múltiples efectes negatius en el nostre organisme.

.- Dieta baixa en sal. MOLT IMPORTANT. Existeix evidència científica que una dieta rica en sodi resulta perjudicial.

.- Evitar l’obesitat (existeix evidència científica sobre aquest tema, a més de la seua repercussió negativa en la mobilitat i els problemes i malalties que pot implicar) i el restrenyiment, dos factors que resulten perjudicials en la malaltia.

.- És important, doncs, controlar el pes, prendre el sol amb moderació i amb les precaucions necessàries perquè no incrementi la fatiga ni es produeixin efectes indesitjables per la calor. Cal fer exercici físic, adequat a cada cas, quant a intensitat i característiques del mateix, i mai extenuant o potencialment lesiu per al pacient.

3. Quins són les aportacions principals? Quins aliments de cada grup són més recomanables i saludables? Quins aliments hem d’evitar?

Com que aquesta matèria és molt extensa, anirem publicant-la per parts en successives setmanes. Avui comencem amb l’aigua.

Una adequada hidratació:

L’aigua és un nutrient indispensable, essencial, que intervé pràcticament en totes les funcions de l’organisme, amb especial rellevància en el control de la temperatura corporal (termoregulació) a més de ser el component més abundant en el nostre cos; d’ací la seva importància per a la salut i per a la qualitat de vida. L’aigua és una substància de característiques tan excepcionals i úniques que sense ella la vida seria impossible.

Els requeriments d’aigua varien en funció de múltiples factors (edat, tipus de dieta, temperatura ambiental, humitat relativa de l’ambient en el què siguem…). Seria recomanable consumir com a mínim 1.5 litres/dia per a un adult, encara que en general es considera aconsellable un consum de 2-2.5 litres/dia. cal destacar que no solament es tracta d’ “aigua” beguda, que és la més important; també hem d’incloure sucs, liquats, infusions, brous,… que a més d’hidratar-nos ens aporten minerals i/o vitamines; sense oblidar tampoc l’aigua que contenen els aliments (principalment fruites i verdures, en diferents proporcions). De tal manera que, per exemple, un liquat de fruites o vegetals ben fresquet a l’estiu, sense afegir sucre, o un brou desgreixat i calentó al hivern són excel·lents opcions, fàcils de preparar, nutritives i saludables.

En casos d’augment de pèrdues (suor, febre, diarrea, vòmits…) o augment de necessitats (ambients calorosos, època estival, fatiga, exercici físic,…) caldrà augmentar aquesta quantitat.

En quan a la qualitat de les aigües, és molt important evitar les aigües riques en sodi. Si l’aigua de l’aixeta de la nostra zona no és de bona qualitat o és especialment rica en sodi, podem optar per aigua embotellada de mineralització baixa (baixes en residus), o sigui, igualment baixa en sodi.

El mecanisme de la set és el que normalment permet satisfer les nostres necessitats d’aigua, però no sempre ocorre així. En ocasions la sensació de set disminueix o fins i tot no apareix (més freqüentment en persones majors), i és pel que haurem de parar esment a aquest aspecte, especialment en ambients i/o èpoques caloroses, quan realitzem exercici físic o en els casos d’augment de les pèrdues d’aigua o d’augment de les necessitats ja esmentades.

Resulta d’enorme importància evitar la deshidratació, que pot cursar amb sensació de fatiga o de cansament, debilitat, dificultats per a la concentració i impedir un adequat rendiment mental i físic. Pot produir apatia, pell i mucoses seques (boca principalment), mal de cap,… De la mateixa manera hem d’evitar la hiper hidratació (ingesta excessiva de líquids) que igualment pot ocasionar problemes com a marejos, nàusees, vòmits, enrampades musculars…

La prudència, l’equilibri i sobretot el sentit comú han d’imperar en la nostra actitud.

Vist això, podria pensar-se que tots aquests consells i recomanacions són potser “problemàtics” o controvertits en casos de:

  • pèrdues d’orina habituals o amb esforços mínims ( tos i esternuts )
  • “urgència miccional” (necessitat imperiosa i sobtada d’anar urgentment al bany, amb dificultats per a poder contenir l’orina durant més temps o per a poder arribar a un bany)
  • quan es requereix sondatge vesical intermitent per dificultats per a poder orinar per propis mitjans propis

Doncs bé, també per a aquests casos que en ocasions es donen en pacients amb esclerosi, existeixen estratègies que ens poden ajudar:

  • Evitar líquids que estimulen la diüresi, tals com: cafè i te.
  • Realitzar algunes lleus modificacions en la dieta, restringint o limitant el consum d’aliments amb efecte diürètic, com la ceba i espàrrecs blancs, o amb alt contingut en aigua com el meló la síndria, peres d’aigua,…
  • Assegurar-nos que no estem excedint-nos en el consum de líquids, procurant mantenir el control de la ingesta hídrica.
  • En alguns casos es proposa fins i tot portar un diari d’ingesta de líquids en totes les seves formes així com de quantitats de verdures i fruites, que donen una idea bastant aproximada de la quantitat ingerida total de líquids, amb el que poder programar visites al bany amb més freqüència (podem usar alarmes del mòbil, etc.) per evitar tan l’ompliment excessiu de la bufeta que suposa major risc de “pèrdues” com també patir una “urgència”. En les altres situacions esmentades amb dificultats per a l’evacuació total o parcial d’orina per propis mitjans també es poden programar i realitzar sondatges vesicals amb una freqüència adequada i adaptada a la ingesta de líquids.
  • Per a evitar o almenys disminuir la nicturia (augment de la freqüència del nombre de vegades que cal llevar-se a orinar durant la nit), una bona estratègia és deixar d’ingerir líquids o fruites i verdures amb alt contingut en aigua, entre 3 i 4 hores abans d’anar a dormir i intentar evacuar la bufeta el màxim possible abans d’anar a dormir.

Per avui ho deixem aquí…

Però continuarem al setembre!!…és important tenir present que el nostre cos és la nostra única eina de vida, el contenidor del que sentim i pensem…del que som . Els bons hàbits tenen sentit en quan a que ens ajuden a optimitzar-lo i a mantenir-lo en les millor condicions possibles.

Dra. Ana M. González Manero.Metge especialista en Neurologia y en Neurofisiologia Clínica, Doctorada en Neurociències i Especialista universitari en Nutrició Humana Bàsica i Clínica.
Publicat dins de Docència i formació | Deixa un comentari

Junts en la cerca del benestar en esclerosi múltiple!

La recerca del benestar és un objectiu primordial en la vida de tothom, i que encara resulta més important, si més no, en pacients amb esclerosi múltiple, per tal de mitigar els símptomes i molèsties, en la mesura del possible, i aconseguir una millor qualitat de vida.
En referència al propòsit d’aconseguir el propi benestar físic i emocional, moltes vegades els pacients esmenten la manca, tant de recomanacions com d’informació prou contrastada . És per això que us ofereim una sèrie d’articles, relatius a diferents aspectes dirigits a aconseguir una millor qualitat de vida, amb informació fidedigna, bandejant falsos mites, i amb recomanacions concretes per a assolir un estil de vida saludable. Parlarem de nutrició, exercici físic i recomanacions per afrontar els canvis anímics, entre d’altres temes.

Nutrició

Una adequada nutrició és el pilar fonamental per portar una vida saludable. Aquest fet bàsic és d’especial rellevància en els pacients amb esclerosi múltiple. Una bona hidratació i una dieta variada, equilibrada i rica en fibra poden ser grans aliats en el maneig de la malaltia, pal.liant l’estrenyiment per exemple amb una alimentació apetitosa i saborosa de la qual gaudir.
Un altre dels grans objectius associats a la nutrició i que resulta d’enorme importància, en quant a que existeix evidència científica sobre aquest tema, és evitar l’obesitat, perjudicial per a pacients amb esclerosi múltiple, ja no només per la limitació de la mobilitat que comporta, , sinó per les comorbiditats (problemes, complicacions i altres malalties) associades que pot implicar.

Exercici físic:

L’exercici físic és un dels grans aliats per portar una vida saludable, i no ho és menys en pacients amb esclerosi múltiple. Concretament resulta d’enorme utilitat per evitar l’obesitat, millorar la mobilitat, afavorir la potenciació muscular, evitar comorbiditats i, fins i tot, millorar el son i l’estat anímic. No oblidem però, que haurà de ser adequat a cada pacient en quant a intensitat, així com al tipus d’exercici o d’activitat.

Benestar emocional:

El benestar emocional tan important com el físic. Sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos, i procurar mantenir un bon estat d’ànim resulten excel.lents companys de viatge.
Les relacions socials (amb família, amics, companys…..), arreglar-nos, sentir-nos bé, sortir de casa, realitzar activitats, anar al cinema, reunir-nos, llegir,… i en general saber gaudir de les bones estones que ens porta la vida, assaborint-les, poden resultar d’allò més gratificant i satisfactori. I, si en algun moment ens sentim abatuts, sense ganes de res, desmotivats, deprimits o cansats de lluitar i de tot ……., llavors hem de recórrer a tots els qui ens recolzen: des de la nostra família i amics fins a l’equip que ens tracta, sempre disposats a acompanyar-nos i proporcionar-nos el suport necessari. No oblidem que l’objectiu dels terapeutes no és només tractar i cuidar, sinó acompanyar-vos en el camí de la malaltia.

Altres hàbits de vida saludable:

– Abstenció absoluta de tabac i altres tòxics.
– Limitació al màxim/abstenció del consum d’alcohol

Una vegada feta aquesta primera mirada general als aspectes fonamentals orientats a aconseguir el benestar, iniciarem una sèrie d’articles monogràfics especialitzats cada un dels apartats descrits. Els anirem publicant regularment en successives setmanes. Us emplaço als propers lliuraments. El nostre objectiu està en marxa: per a una millor qualitat de vida, Entre tots ho farem!!

Dra. Ana M. González Manero.Metge especialista en Neurologia y en Neurofisiologia Clínica, Doctorada en Neurociències i Especialista universitari en Nutrició Humana Bàsica i Clínica.
Publicat dins de Assistència, Clínica, Docència i formació, Investigació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari