El nostre cos, una eina de vida!

Nutrició i esclerosi múltiple (I)

En els darrers anys ha anat en augment l’interès general per la nutrició, a l’hora que creixia el coneixement científic sobre aquesta matèria: nombrosos estudis han demostrat bondats i perjudicis de determinades substàncies i aliments així com la seva influència en l’estat de salut de la població en general i també en les malalties: com a factors de risc i també com a part del tractament en moltes patologíes.

En aquest aspecte també els pacients amb esclerosi múltiple demanen recomanacions. En ocasions es senten desorientats, ja que circula abundant informació sobre determinades dietes i consells nutricionals, els quals, en ocasions plantegen dubtes sobre si responen a evidències científiques o si poden resultar perjudicials per a la salut.

Aquí, intentarem respondre a les preguntes més freqüents i donarem recomanacions amb coneixements actualitzats sobre aquest tema, sempre basant-nos en l’evidència científica.

En aquest primer bloc d’articles us parlarem de:

  1. Existeix una dieta especial per a l’esclerosi múltiple?

 2. Quines recomanacions generals haurem de seguir?

 3. Quins són els nutrients i grups d’aliments principals? Descripció i importància. Recomanacions i consells sobre cada grup d’aliments.

 4. Distribució percentual de cada grup d’aliments en la dieta i piràmide d’aliments.

5. Dieta mediterrània: paradigma de dieta saludable, variada i equilibrada.

6. uines formes de preparació són més saludables? Algunes recomanacions i idees de fàcil preparació, saludables i saboroses.

 7. Com puc menjar bò i saludable i evitar l’obesitat? Suggeriments i consells.

8. Com i quins aliments comprar i que aliments evitar.

9.  Aprendre a llegir les etiquetes de valors nutricionals dels aliments comercialitzats.

 10. Falsos mites en nutrició i dietes no recomanables. Informació contrastada i crítica sobre orientacions i missatges referents a la alimentació difosos en diversos mitjans.

Com que la matèria és molt extensa, anirem publicant-la per apartats en successives setmanes.

COMENCEM?

  1. Existeix una dieta “especial” per a esclerosi múltiple?

No està demostrat científicament que existeixi una dieta especial que sigui beneficiosa per a l’esclerosi múltiple. L’alimentació equilibrada i variada, que asseguri una aportació adequada de tots els nutrients necessaris per al nostre organisme, ha de ser la pauta a seguir.

2. Quines recomanacions generals haurem de seguir?

Abans de centrar-nos en l’anàlisi dels nutrients adequats i perjudicials, existeixen una sèrie de recomanacions importants:

.- Abstenció absoluta de tabac, drogues i qualsevol tipus de tòxic.

.- Evitar el consum d’alcohol: és un tòxic, empitjora l’equilibri, la debilitat i la fatiga, pot ocasionar caigudes i   té múltiples efectes negatius en el nostre organisme.

.- Dieta baixa en sal. MOLT IMPORTANT. Existeix evidència científica que una dieta rica en sodi resulta perjudicial.

.- Evitar l’obesitat (existeix evidència científica sobre aquest tema, a més de la seua repercussió negativa en la mobilitat i els problemes i malalties que pot implicar) i el restrenyiment, dos factors que resulten perjudicials en la malaltia.

.- És important, doncs, controlar el pes, prendre el sol amb moderació i amb les precaucions necessàries perquè no incrementi la fatiga ni es produeixin efectes indesitjables per la calor. Cal fer exercici físic, adequat a cada cas, quant a intensitat i característiques del mateix, i mai extenuant o potencialment lesiu per al pacient.

3. Quins són les aportacions principals? Quins aliments de cada grup són més recomanables i saludables? Quins aliments hem d’evitar?

Com que aquesta matèria és molt extensa, anirem publicant-la per parts en successives setmanes. Avui comencem amb l’aigua.

Una adequada hidratació:

L’aigua és un nutrient indispensable, essencial, que intervé pràcticament en totes les funcions de l’organisme, amb especial rellevància en el control de la temperatura corporal (termoregulació) a més de ser el component més abundant en el nostre cos; d’ací la seva importància per a la salut i per a la qualitat de vida. L’aigua és una substància de característiques tan excepcionals i úniques que sense ella la vida seria impossible.

Els requeriments d’aigua varien en funció de múltiples factors (edat, tipus de dieta, temperatura ambiental, humitat relativa de l’ambient en el què siguem…). Seria recomanable consumir com a mínim 1.5 litres/dia per a un adult, encara que en general es considera aconsellable un consum de 2-2.5 litres/dia. cal destacar que no solament es tracta d’ “aigua” beguda, que és la més important; també hem d’incloure sucs, liquats, infusions, brous,… que a més d’hidratar-nos ens aporten minerals i/o vitamines; sense oblidar tampoc l’aigua que contenen els aliments (principalment fruites i verdures, en diferents proporcions). De tal manera que, per exemple, un liquat de fruites o vegetals ben fresquet a l’estiu, sense afegir sucre, o un brou desgreixat i calentó al hivern són excel·lents opcions, fàcils de preparar, nutritives i saludables.

En casos d’augment de pèrdues (suor, febre, diarrea, vòmits…) o augment de necessitats (ambients calorosos, època estival, fatiga, exercici físic,…) caldrà augmentar aquesta quantitat.

En quan a la qualitat de les aigües, és molt important evitar les aigües riques en sodi. Si l’aigua de l’aixeta de la nostra zona no és de bona qualitat o és especialment rica en sodi, podem optar per aigua embotellada de mineralització baixa (baixes en residus), o sigui, igualment baixa en sodi.

El mecanisme de la set és el que normalment permet satisfer les nostres necessitats d’aigua, però no sempre ocorre així. En ocasions la sensació de set disminueix o fins i tot no apareix (més freqüentment en persones majors), i és pel que haurem de parar esment a aquest aspecte, especialment en ambients i/o èpoques caloroses, quan realitzem exercici físic o en els casos d’augment de les pèrdues d’aigua o d’augment de les necessitats ja esmentades.

Resulta d’enorme importància evitar la deshidratació, que pot cursar amb sensació de fatiga o de cansament, debilitat, dificultats per a la concentració i impedir un adequat rendiment mental i físic. Pot produir apatia, pell i mucoses seques (boca principalment), mal de cap,… De la mateixa manera hem d’evitar la hiper hidratació (ingesta excessiva de líquids) que igualment pot ocasionar problemes com a marejos, nàusees, vòmits, enrampades musculars…

La prudència, l’equilibri i sobretot el sentit comú han d’imperar en la nostra actitud.

Vist això, podria pensar-se que tots aquests consells i recomanacions són potser “problemàtics” o controvertits en casos de:

  • pèrdues d’orina habituals o amb esforços mínims ( tos i esternuts )
  • “urgència miccional” (necessitat imperiosa i sobtada d’anar urgentment al bany, amb dificultats per a poder contenir l’orina durant més temps o per a poder arribar a un bany)
  • quan es requereix sondatge vesical intermitent per dificultats per a poder orinar per propis mitjans propis

Doncs bé, també per a aquests casos que en ocasions es donen en pacients amb esclerosi, existeixen estratègies que ens poden ajudar:

  • Evitar líquids que estimulen la diüresi, tals com: cafè i te.
  • Realitzar algunes lleus modificacions en la dieta, restringint o limitant el consum d’aliments amb efecte diürètic, com la ceba i espàrrecs blancs, o amb alt contingut en aigua com el meló la síndria, peres d’aigua,…
  • Assegurar-nos que no estem excedint-nos en el consum de líquids, procurant mantenir el control de la ingesta hídrica.
  • En alguns casos es proposa fins i tot portar un diari d’ingesta de líquids en totes les seves formes així com de quantitats de verdures i fruites, que donen una idea bastant aproximada de la quantitat ingerida total de líquids, amb el que poder programar visites al bany amb més freqüència (podem usar alarmes del mòbil, etc.) per evitar tan l’ompliment excessiu de la bufeta que suposa major risc de “pèrdues” com també patir una “urgència”. En les altres situacions esmentades amb dificultats per a l’evacuació total o parcial d’orina per propis mitjans també es poden programar i realitzar sondatges vesicals amb una freqüència adequada i adaptada a la ingesta de líquids.
  • Per a evitar o almenys disminuir la nicturia (augment de la freqüència del nombre de vegades que cal llevar-se a orinar durant la nit), una bona estratègia és deixar d’ingerir líquids o fruites i verdures amb alt contingut en aigua, entre 3 i 4 hores abans d’anar a dormir i intentar evacuar la bufeta el màxim possible abans d’anar a dormir.

Per avui ho deixem aquí…

Però continuarem al setembre!!…és important tenir present que el nostre cos és la nostra única eina de vida, el contenidor del que sentim i pensem…del que som . Els bons hàbits tenen sentit en quan a que ens ajuden a optimitzar-lo i a mantenir-lo en les millor condicions possibles.

Dra. Ana M. González Manero.Metge especialista en Neurologia y en Neurofisiologia Clínica, Doctorada en Neurociències i Especialista universitari en Nutrició Humana Bàsica i Clínica.
Anuncis

Quant a esclerosimultiplegt

Bloc de l'equip d'esclerosi múltiple de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Campus Can Ruti. Badalona.
Aquesta entrada ha esta publicada en Docència i formació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s