Som el que mengem!

Nutrició i esclerosi múltiple II

Després de parlar d’hidratació continuem…

Les proteïnes (I)
El terme “proteïna” prové del mot grec “proteios” (primordial). Una analogia freqüentment utilitzada és la de anomenar-les com “els maons del cos”.
Encara que des del punt de vista nutricional no són els nutrients que més energia proporcionen, les seves funcions resulten fonamentals per a l’organisme:

Les proteïnes formen part de teixits del cos , són transcendentals en els seus processos de creació, creixement i desenvolupament, i resulten imprescindibles per a la seva reparació  (músculs, tendons, ossos, teixit nerviós, pell, òrgans, etc.). Així per exemple, la queratina forma part de les ungles i dels cabells; el col.lagen es troba en els ossos, cartílags i tendons i l’elastina forma part dels lligaments.

• Així mateix formen part del sistema immunològic (el que coneixem com les “defenses”) de l’organisme.

Transporten oxigen a la sang i teixits del cos i  moltes altres substàncies: greixos, fàrmacs, i tòxics, els quals també eliminen.

• Les proteïnes exerceixen funcions metabòliques fonamentals (moltes hormones, també enzims, o sigui, “catalitzadors” o “mediadors” que intervenen en processos bioquímics, …) i tenen una funció reguladora de múltiples processos orgànics.

Regulen l’entrada a les cèl.lules de substàncies com la glucosa, aminoàcids, neurotransmissors, i intervenen en el transport i assimilació de nutrients.

Els aminoàcids de les proteïnes actuen com a “combustible energètic” quan l’aportació al nostre organisme d’hidrats de carboni i grasses és insuficient per cobrir les necessitats energètiques o s’incrementa notablement la seva despesa provocant-ne el seu dèficit.Per tot això, quan el nostre cos no rep diàriament la quantitat de proteïnes que necessita, les “busca” en els propis teixits, el que significa la destrucció de proteïnes corporals i pèrdua de massa muscular, i en conseqüència el patiment de pèrdua de força, debilitat i fatiga, entre d’altres molèsties, a les quals son especialment sensibles els afectats per l’esclerosi múltiple.

En nens i adolescents un dèficit d’aportació protèica pot provocar retard en el creixement i la maduració corporal.
Generalment també els esportistes requereixen un major consum de proteïnes, que resulten indispensables per a la formació de teixit muscular, la seva conservació i recuperació.

Dosi
L’Organització Mundial de la Salut estableix el consum recomanat de proteïnes per a un adult sa en una quantitat de 0,8 a 1 g per Kg de pes corporal al dia, però en etapes de creixement, embaràs i alletament aquestes necessitats augmenten, si bé en circumstàncies d’augment de necessitats protèiques, es considera recomanable un consum  màxim de 1,5 g per Kg de pes corporal i dia. El nivell adequat de consum protèic per a un nen d’1 any d’edat és d’1.5 g per kg de pes i dia. Després disminueix a 1g/kg de pes/dia al voltant dels 6 anys d’edat.

De tota manera si be hem de procurar que la nostra dieta no sigui deficitària en proteïnes tampoc hem de consumir-les en quantitats superiors a les recomanades. En el cas d’ esportistes o persones que estiguin realitzant exercici físic amb l’objectiu d’augmentar massa muscular no han de superar els 1,5 o 2 g de proteïnes per kg de pes corporal i dia: està demostrat que consum de proteïnes per sobre dels valors recomanats no aconsegueix un augment proporcional de massa muscular, ja que existeix un límit d’absorció diari.

L’excés de consum d’aliments proteics sostingut al llarg del temps  pot tenir conseqüències negatives per a l’organisme, com per exemple, malaltia cardiovascular i obesitat (sobretot si consumim aliments d’origen animal rics en greixos i amb alt valor calòric), problemes hepàtics, renals, i interferència amb l’absorció del calci.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) estableix que les proteïnes han de suposar un 10-15% de l’aportació proteica total diària. (Els hidrats de carboni suposarien un 50-55% i els greixos un 30-35%, com veurem en propers articles).

Composició

Respecte a la seva composició, les proteïnes són substàncies orgàniques compostes d’altres unitats bàsiques anomenades aminoàcids, que actuen com les baules d’aquestes molècules.
Un grup d’aminoàcids, els anomenats “no essencials” poden ser sintetitzats pel nostre propi organisme, per la qual cosa no és absolutament necessari obtenir-los de la dieta.
Però ni ha d’altres, els anomenats aminoàcids “essencials” (o indispensables) que no poden ser sintetitzats pel nostre organisme, els hem d’ingerir en la nostra dieta. L’organisme no pot sintetitzar les proteïnes que necessita si falta algun aminoàcid essencial. El dèficit d’aminoàcids essencials o “indispensables” ens pot afectar en totes les etapes de la vida, però en sobretot als nens.

Els aminoàcids essencials es troben presents en les proteïnes d’origen animal (ous, carns, peixos i làctics), considerades com d’alt valor biològic o de “més qualitat” que les d’origen vegetal (llegums, cereals, i fruits secs, principalment però també verdures, fruites i tubercles) ja que aquestes darreres solen ser deficitàries en algun d’aquests aminoàcids essencials (“els imprescindibles”).
Tot i això, combinane aquestes proteïnes vegetals de menor valor biològic o “incompletes” es pot aconseguir a una aportació proteica equiparable a la de les proteïnes animals, ja que actuen de forma complementària.

Es consideren combinacions o associacions adequades per aconsseguir una aportació proteica d’alt valor biològic algunes de les següents: llegums amb arròs (és especialment coneguda l’associació d’arròs amb llenties com a aliment d’aportació proteica “completa”), arròs amb fruits secs i/o soia, llet i arròs, llet i patata, mongetes i blat de moro, soia amb arròs, cigrons amb llavors de sèsam, falàfel* amb sèsam o qualsevol de les múltiples combinacions possibles de cereals, llegums i fruits secs, i que presenten la molt interessant opció de poder afegir-hi làctics (que contenen caseïna*).
Això pren especial rellevància en el cas de persones amb dietes vegetarianes.

Es considera que les dietes ovo-làctic-vegetarianes aporten tots els aminoàcids necessaris i no resulten deficitàries, o sigui, no requereixen de suplements addicionals de vitamina B12 i ferro. Encara que s’han fixat diferents proteïnes de referència en funció de les diferents etapes de la vida i de l’edat, la FAO ha proposat la proteïna d’ou i la proteïna de la llet com a proteïnes de referència. Es defineixex com a “proteïnes de referència” aquelles que poden satisfer correctament  les necessitats proteiques bàsiques de l’ésser humà.

Així doncs, ja hem vist que en la dieta dels éssers humans es distingeixen 2 tipus de proteïnes en funció de la seva procedència: les d’origen animal i les d’origen vegetal. En general, existeix una tendència  al consum excessiu de proteïnes animals enfront de les proteïnes d’origen vegetal. Es considera recomanable consumir proteïnes d’origen animal i vegetal almenys a parts iguals, o fins i tot l’ideal seria consumir una quantitat major de proteïnes vegetals que de proteïnes animals.
Les proteïnes d’origen vegetal tenen l’avantatge de la seva aportació escassa o nul.la de greixos saturats i de colesterol. D’altra banda, també hem esmentat que les proteïnes animals són d’alt valor biològic, o sigui, “de bona qualitat”, a més de resultar ser una excel.lent font de vitamina B12, essencial per a la nostra salut en general i per als processos neurològics en particular. No obstant , no hem d’oblidar que sovint aquestes proteïnes animals poden ser font de “greixos encoberts” que haurem d’eliminar abans i/o després de cuinar-les. Es recomana limitar el consum de carns vermelles en favor del consum d’aus i peixos.

Resumim?
Les proteïnes són nutrients fonamentals  pel normal funcionament i manteniment del nostre organisme.

Hem de consumir les proteïnes en la quantitat i proporció adequades (o.8-1 g/kg de pes corporal/dia i en una proporció del 10-15% del total de l’aportació calòrica diària). Un adult de 70Kg de per, per exemple, ha d’ingerir diariament entre 60 i 70g de proteïna. Existeixen apps  i webs que us ajuden a calcular el nombre de proteïnes que conté una determinada quantitat d’aliment: 100g. de pollastre contenen 24,68 g de proteïna i 100g de cigrons 20,47g.

Tant el dèficit  com l’excés de consum proteic son perjudicials a totes les edats i en totes les circumstàncies de la vida.

Hipòcrates de Cos

Hem de procurar consumir una major aportació protèica d’alt valor biològic també per mitjà de combinacións adequades de proteïnes vegetals.

Us deixem amb les paraules d’ Hipòcrates de Cos* (477-377 a JC) que ja reconeixia que “La salut positiva exigeix el coneixement de la constitució primària de l’home i de les propietats dels aliments que consumeix, tant dels naturals com els quals resulten de l’habilitat humana”.

 

Dra. Ana M. González Manero. Metge especialista en Neurologia y en Neurofisiologia Clínica, Doctorada en Neurociències i Especialista universitari en Nutrició Humana Bàsica i Clínica.

Curositats:

*El falàfel (en àrab فلافل falāfil; en hebreu פלאפל falāfel) és una croqueta de cigrons típica de la cuina de l’Orient Pròxim. Per a saber-ne més: Falàfel
* Caseïna: Mescla de proteïnes present a la llet i al formatge, molt nutritiva.
*Hipòcrates de Cos. Per saber-ne més: Hipòcrates de Cos

 

 

Anuncis

Quant a esclerosimultiplegt

Bloc de l'equip d'esclerosi múltiple de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Campus Can Ruti. Badalona.
Aquesta entrada s'ha publicat en Assistència, Clínica, Docència i formació, Investigació i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s