Mengem carn?

Nutrició i esclerosi múltiple III (Proteïnes II)

Anteriorment ja vam parlar d’aplicacions i pàgines web que ajuden a conèixer la quantitat de proteïnes que podem trobar en diferents aliments. En aquest article aprofundirem en el coneixement de les proteïnes d’origen càrnic.

Una ingesta adequada de proteïnes ajudara als afectats d’esclerosi múltiple al manteniment de l’estructura i el tò muscular.
La carn és l’aliment que procedeix dels músculs del cos de molts animals. Els músculs contenen una quantitat de greix variable que pot ser visible o estar difusament infiltrada a les fibres musculars.
Aquest greix en general és ric en àcids grassos saturats i mono insaturats i pobre en àcids grassos poliinsaturats.

La ingesta moderada de pollastre, gall dindi, conill i porcions magres de porc i vedella poden ajudar a portar una dieta baixa en colesterol i greixos saturats. La proporció de fibra muscular i greix depèn de l’espècie animal, de la del seu tipus d’alimentació i de la seva activitat física entre d’altres factors*.
La carn conté entre un 60 i un 80% del seu pes en aigua, (segons el tipus) i a efectes pràctics no conté d’hidrats de carboni.

Els diferents tipus de carns, un cop netes de la fracció de greix visible, contenen proteïnes d’alt valor biològic. Podem veure’n alguns exemples a la taula següent:

 

 

 

 

 

La carn també ens aporta vitamines B12, B1, B6 i niacina, àcid pantotènic, biotina i minerals, entre els quals destaquen el ferro, zinc, seleni, fòsfor, magnesi.
El ferro és fonamental per a la nostra salut, participa en múltiples funcions orgàniques i és l’element principal de la sang. La falta de ferro és causa d’anèmia.

La B12, és fonamental per als processos orgànics en general i per al bon funcionament neurològic en particular. Els afectats d’esclerosi múltiple han de tenir en compte especialment aquest aspecte. En persones que no consumeixen productes d’origen animal, és imprescindible prendre suplements d’aquesta vitamina.

Tots hem sentit a parlar de carns “blanques” o “vermelles”, aquesta distinció es fa segons el seu contingut en mioglobina (proteïna constitutiva del múscul). El “color” de la carn però no afecta al seu valor nutritiu ni a la seva digestibilitat. Les carns vermelles posseeixen un alt contingut en mioglobina, i són més riques en ferro i greixos que les carns blanques. Hem de tenir en compte també que moltes carns vermelles (boví, cavall, i carn de caça) contenen purines (producte de degradació de les proteïnes que contribueixen a la formació d’àcid úric (que s’elimina per l’orina), contraindicats en casos de gota i en cas de risc de malalties cardiovasculars. En contenir una quantitat important de colesterol i àcids grassos saturats es recomana no més d’una ració de carn vermella per setmana.

Les carns blanques (pollastre, gall dindi i conill) contenen pocs greixos i es recomana consumir-les de 2 a 3 racions per setmana, eliminat sempre el greix visible abans de cuinar-les.
Les carns de porc i be es consideren en general blanques o vermelles en funció de si l’animal és jove (xai blanc) o adult (vermella).
Es considera que una ració correcta de carn ha pesar uns 100-125g

Resumim?

• La carn no només constitueixen una important font de proteïnes sinó també de vitamines i minerals essencials per a l’adequat funcionament del nostre organisme.

• En una dieta saludable es recomana el consum de les carns amb menor contingut en greixos així com les porcions més magres i limitar 1 cop per setmana el consum de carns vermelles evitant les porcions amb major contingut de greix.

• Es considera saludable el consum 2 o 3 cops per setmana de carns blanques, amb similar valor nutricional però menys greixos i purines.

Fins aviat!

Dra. Ana M. González Manero. Metge especialista en Neurologia y en Neurofisiologia Clínica, Doctorada en Neurociències i Especialista universitari en Nutrició Humana Bàsica i Clínica.

*Una curiositat! Els animals també són el que mengen! : el porc criat lliure i alimentat amb glans, té un perfil lipídic més cardiosaludable (carn rica en àcids grassos monoinsaturats, en concret àcid oleic), que el porc alimentat amb pinso en granges. Ja el professor Gran Covián es referia al porc ibèric com a “una olivera amb potes”. 

Anuncis

Quant a esclerosimultiplegt

Bloc de l'equip d'esclerosi múltiple de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Campus Can Ruti. Badalona.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s