Informació i presa de decisions en els tractaments.

En un entorn cada cop més digitalitzat, no resulta difícil accedir a tot tipus d’informació. Discriminar les fonts fiables (verídiques) de les  que no ho són ja és més complicat. Intenteu  posar al cercador:  “tractaments esclerosi múltiple”, obtindreu “Aproximadament 57.700 resultats (0,45 segons)”. Quan la cerca d’informació es refereix a aspectes de l’àmbit de la salut, la qüestió d’informar-nos per mitjà de webs segures i fiables esdevé especialment sensible. Quins critèris aplicar? Aquesta informació de fonts “desconegudes” realment ens pot ajudar a prendre decisions ben fonamentades? Allò que expliquen pot ser aplicable a un cas particular?

Informació per a decidir

El dret de tota persona a prendre decisions de manera autònoma en l’àmbit de la salut, és un dret recollit i protegit pel Codi Civil Català.1 En aquest cos legal, el dret a prendre decisions és inherent al dret de tota persona a rebre informació verídica, comprensible i adequada a les seves necessitats i als seus requeriments sobre l’abast de qualsevol intervenció en l’àmbit de la seva salut, que l’ajudi a prendre decisions d’una manera autònoma. També la LLEI 21/2000, sobre els drets d’informació concernent a la salut i l’autonomia del pacient determinen el dret d’aquest a la informació sobre la pròpia salut i a la seva autonomia de decisió.

Decisions compartides

En aquest àmbit, la presa de decisions compartides significa rebre informació del professional de la salut, valorar conjuntament metge-pacient les diferents opcions de tractament amb els seus  avantatges i inconvenients en aquells casos en que hi ha més  d’una alternativa i es pot fer una elecció,  i triar la que millor s’adapta a les preferències dels pacients.

S’ha de tenir en compte que fins i tot quan només hi ha una opció de tractament que es pot oferir, l’elecció de no fer cap tractament sempre és una decisió que la persona pot prendre.

Els professionals de la salut poden no compartir la decisió de la persona si creuen que l’opció triada no és segura o raonable. Aquesta situació també es pot produir si la persona s’ha informat pel seu compte i sent que no necessita consell del professional de la salut. A la pràctica aquests extrems són poc probables i la majoria de les decisions es podrien compartir en algun grau.

Un cop presa la decisió, les persones majors de setze anys  han de donar el consentiment informat per si mateixes si el tipus d’intervenció en la seva salut així ho requereix, (llevat dels casos en què la legislació d’àmbit sanitari estableix una altra cosa). Aquest consentiment pot ser revocat pel pacient en qualsevol moment.

1 (Llibre II, CAPÍTOL II, SECCIÓ PRIMERA Tractaments mèdics Arts.212.1 a 212.7).

Per a saber-ne més:

http://decisionscompartides.gencat.cat/ca/decidir-sobre/esclerosi_multiple/

http://decisionscompartides.gencat.cat/ca/que-es/decisions-compartides-pas-a-pas/triar_corresponsabilitat/

Anuncis

Quant a esclerosimultiplegt

Bloc de l'equip d'esclerosi múltiple de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Campus Can Ruti. Badalona.
Aquesta entrada s'ha publicat en Assistència, Divulgació, Drets i deures del pacient i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s